SANS I MENORS DE 35 ANYS
A Institut Marquès assignem al programa d’adopció d’embrions aquells que procedeixen de pares joves i sans, amb edat de la dona inferior a 35 anys. A més a més, revisem l’historial mèdic dels progenitors i dels altres fills nascuts del cicle de FIV.
Els embrions assignats pertanyen a pacients que han realitzat un tractament de Fecundació In Vitro amb èxit i que ja no volen tenir més fills. La immensa majoria són embrions de tractaments realitzats amb donació d’òvuls i/o esperma. Els embrions sobrants, que no s’han transferit, es vitrifiquen i es conserven en el centre mèdic.
Sobre aquests embrions, els pares poden escollir entre donar-los a altres pacients, destinar-los a la investigació o destruir-los. En el cas que no es vulgui prendre cap decisió després d’un període de quatre anys passen a ser custodiats pel centre mèdic. En aquests casos, sempre que es compleixin tots els requisits mèdics, els destinem a l’adopció.
QUATRE POSSIBLES DESTINS
“Els diferents destins possibles que podran donar-se als preembrions crioconservats, així com, en els casos que sigui necessari, al semen, ovòcits i teixit crioconservat, són:
1) Ús per la pròpia dona o els seu marit: es preserven els embrions per implantar-los en un futur fins que s’esgoti la circumstància de fertilitat de la dona i ja no pugui ser, per raons mèdiques, receptora d’un embrió.
2) Ser donats per altres dones.
3) Cedir la seva conservació: Aquesta opció requereix que s’hagi esgotat el període fèrtil de la dona receptora i que això s’acrediti amb un informe mèdic de professionals externs.
4) Ser donats a la investigació: Els pacients han de rebre i signar una carta del centre en la que s’especifiqui el projecte d’investigació en el que es destinaran i han de renuncia a qualsevol compensació econòmiques derivades d’aquestes investigacions.
Tots els detalls de la legislació relacionada amb aquest tema els podeu trobar al document de la Llei de Reproducció Assistida Espanyola.
Segons la normativa legal, si els pacients no responen a les dues consultes sobre el destí dels seus embrions es consideren abandonats i passen a ser custodiats pel centre mèdic. En aquests casos, en el nostre centre entren a formar part del programa d’adopció.
COM VIUEN ELS EMBRIONS CONGELATS?
Després de la Fecundació In Vitro els embrions que no són transferits en fresc es vitrifiquen per la seva conservació. No hi ha límit de temps per la transferència d’un embrió congelat. Els embrions es poden congelar en diferents etapes de desenvolupament: des del dia de la fecundació, en aquest moment encara són una única cèl•lula, fins a cinc o sis dies després, en estadi de blastocist, quan ja tenen un amassa de 200 cèl•lules que donaran lloc a totes les estructures del embrió.
els primers cinc o sis dies de vida, els embrions creixen dins de la membrana externa de l’ovòcit i quan les cèl•lules trenquen aquesta membrana (moment conegut com la eclosió del blastocist) surten i s’implanten immediatament a la capa interna de l’úter. Per aquest motiu és el moment més límit per poder-los congelar. No hi ha límit de temps per la vida d’un embrió congelat.
El procés de vitrificació d'embrions s’inicia posant-los a nadar en una solució crioprotectora amb la intenció d’evitar la formació de cristalls de gel. Posteriorment, s’aspiren suaument els embrions cap a l’interior d’un recipients de plàstic blancs, les “palletes”. Aquestes s’introdueixen a una màquina per congelar a on en molt poc tems estan a -196ºC. Amb el canvi dràstic de temperatura els embrions queden convertits en un material sòlid similar al vidre. Posteriorment s’introdueixen les palletes en un contenidor ple de nitrogen líquid.
La vitrificació d’embrions és una tècnica molt laboriosa i requereix unes mans molt entrenades, però ha millorat molt les taxes d’embaràs ja que el percentatge d’embrions que sobreviu s’aproxima molt al 100%.
En cada un dels contenidors de nitrogen líquid hi ha espai per 10.000 embrions. Viuen en uns tancs amb compartiments en els que es col•loquen els germans junts, en recipients de plàstic, cada família d’un color. Dins els recipients és a on es dipositen les palletes en les que hi pot haver un, dos o tres embrions en cadascuna. Aquests recipients porten dins una vareta igualment d’un color determinat etiquetada amb el nom. Així, cada família té la seva combinació de colors i codis i en els ordinadors queda registrada la seva localització dins del contenidor de nitrogen líquid per poder identificar-los.
